La conferència d’en David Sanaüja sobre la Mediació va ser molt interessant i amena per la manera que va tindre de fer-la. Ens va relatar la seva experiència com a mediador en el centre Cristòfol Mestre de Vilafranca del Penedès, juntament amb elements fonamentals del seu treball, mitjançant una pantalla de Power Point on hi havien una sèrie de pistes relacionades amb fets personals que es podien derivar a la bona actuació d’un mediador:
20000 era l’import en pessetes de la primera multa que va haver de pagar. Amb aquesta xifra volia fer-nos arribar el missatge de que “qui la fa la paga”, ja que habitualment la mediació es confon amb el fet de no complir la normativa del centre. Tot el contrari, es pretén complir aquesta normativa de cap a peus però mitjançant un altre camí de sortida que no esdevingui una sanció. El que es pretén és que l’alumne no la percebi com una amenaça, sinó com la conseqüència d’un fet mal encaminat.
30 d’Agost és la data de Sant Fèlix, festa major a Vilafranca, festa que en David es va encarregar d’administrar una vegada Amb això ens deia que la mediació es pot estendre a tota la societat, que no està únicament centrada a l’àmbit escolar, la mediació és un camí on construir de manera positiva una nova realitat.
3 de 10 és un tipus de castell. En David es confessà un seguidor de la tradició castellera i va participar en el primer 3 de 10 de Vilafranca. Un castell requereix un treball en equip, com la mediació. Una persona sola no pot introduir un pla de mediació en un centre, necessita de la intervenció del màxim possible de persones per a que aquest es pugui dur a terme. El Rellotge ens indicava que sempre cal ser puntuals, en tot, i en un procés de mediació també.
1968 va ser l’any en que va nàixer en David, concretament al Maig, en el mateix dia en que es produí la revolució dels estudiants a París. Els lemes d’imaginació al poder, prohibit prohibir i siguem realistes, demanem l’impossible que es varen promulgar es poden extrapolar al procés de mediació. Encara que a molts els sembli una utopia, el que pretén la mediació és que els nois coneguin les seves eines per tal que aprenguin a reduir els seus conflictes de manera positiva.
La “i” d’informació als alumnes de les eines de mediació de les que disposen per tal de que puguin solucionar de manera assertiva els seus conflictes. Aquestes eines son:
El mediador el primer que ha de fer és ajudar a que les persones en conflicte es tranquil•litzin, desprès ha de preguntar-li a cadascú què ha passat i explicar-li el que ha entès.
El mediador no és un policia, ni un professor, no aconsella. Posa sobre la taula els aspectes a solucionar, arriba a un acord entre les parts, intenta que la comunicació esdevingui entre els afectats de manera tranquil•la. El que l’interessa és que les persones implicades en un conflicte busquin un espai per poder solucionar els conflictes, no l’importa qui té la raó. El mediador ha de seguir una sèrie de normes, quan un parla l’altre escolta, no hi han d’haver insults en la comunicació verbal del conflicte i s’ha de cooperar per a que la mediació pugui tirar endavant.
Finalment es miren els punts que es volen solucionar, es desenvolupa el tema, s’arriba a acords i es revisen per saber si s’han dut a terme.
El que pretén la mediació és fer els nois siguin competents a l’hora d’explicar la seva situació i de saber com es senten, per això és tan partidària de les tutories amb activitats que treballin les emocions.
Pruna és el nom de la gossa d’en David, un animal molt enèrgic i vital. Aquesta energia i vitalitat és la que hauríem de veure en el mediador, una aptitud compromesa envers al seu treball.
Bricolatge, aquesta paraula ens deia que no podem realitzar un treball com a mediadors sense haver-nos format prèviament, sense haver-nos informat del procediment i les tècniques a seguir.
davidsana (a)hotmail.com és el correu d’en David, i mitjançant el seu mail ens deia que encara que disposem de gran quantitat d’informació i mètodes tecnològics per a poder desenvolupar el nostre treball, la mediació segueix sent un procés cara a cara.
Nati, Adela, Josep i Pau eren els noms dels avis d’en David, persones molt importants a la seva vida, el record dels quals li aporta molta energia. En una mediació s’han de tenir en compte la relació de la família amb els components d’un conflicte, els seus entorns culturals.
Albert Parareda és un escriptor mitjançant el qual en David ens va aclarir l’aptitud que ha de tindre un mediador. Va utilitzar la lectura d’un petit conte en el que un noi es va caure d’un cavall amb tan mala sort que es va quedar coix, al pare d’aquest nen tot el poble el planyia per haver tingut tanta mala sort, llavors el pare responia “qui sap què és sort o desgràcia”. Al poc temps els soldats reclutaren als fills dels campessin per a anar a la guerra, aleshores el poble l’envejava per que el seu fill no hi aniria al haver quedat coix, llavors el pare respongué “qui sap què és sort o desgràcia”. Amb això el David ens va voler explicar que no se sap mai què et pots trobar en un conflicte, que s’ha d’anar obert a tot.
Un cop va acabar d’explicar-nos les analogies dels fets anteriors amb el seu treball com a mediador, va passar a introduir-nos una miqueta el origen de la mediació. Ens va parlar de autors que apostaven per la educació socio-emocional, l’assertivitat, les intel•ligències múltiples, per crear individus crítics i sociables que es relacionin positivament per a arribar a ser persones a partir de la exteriorització dels seus sentiments, que sàpiguen defensar els seus interessos sense ofendre els altres ni rebaixar-se.
Després ens va presentar el projecte escolar “Espai en Parlem?” (del projecte Innova en Mediació) que utilitza com a mediador al centre de Cristòfol Mestre dintre del Plà de Millora de Qualitat dels Centres d’Educació. Alguns dels objectius que persegueixen amb aquest projecte són:
Analitzar l’escola en relació als conflictes, promoure Mediadors dintre del centre
i prevenir conflictes. Dissenyar el pla de formació en relació a la mediació en un àmbit de comunitat escolar i formar als alumnes com a possibles mediadors potenciant les seves intel·ligències interpersonal i intrapersonal.
Per tal de que aquests objectius arribessin als alumnes del centre, els van fer partícips en la creació d’unes mascotes que representaven els dos pols dintre d’un procés de mediació i de la vida real, en Trip i en Trap. En Trip era un viatger amb coneixements i recursos, mentre que el Trap era el que sempre estava ficat en problemes. Tots dos comparteixen el món en el que vivim.
Com a conclusió d’aquesta conferència podem extraure que la mediació no només serveix per a solucionar de manera positiva els conflictes, sinó que també és un procés de prevenció d’aquests en la convivència. És positiu que la mediació no esdevingui com quelcom aïllat, sinó que aquesta s’introdueixi en tots els aspectes de la vida educativa i personal de l’alumne.
